A finals de 2020, em van convidar a participar en un fòrum nacional sobre cimera sobre l’aplicació de noves tecnologies en el camp de l’Internet de les coses i vaig introduir diverses idees d’aplicacions innovadores sobre tecnologia de control de reconeixement de veu fora de línia als participants al fòrum. cosa que va despertar un gran interès del públic.
Mentre vaig tornar als seients de convidats després del discurs, hi ha tants representants d'empreses que van venir a mi i em van demanar que afegís el meu WeChat per discutir la cooperació posterior amb nosaltres. Un dels membres del públic es va presentar dient que ell i la meva dona eren companys de classe d'una classe de formació en gestió empresarial. Vaig escoltar el seu nom de la meva dona. Sabia que era un expert en dispositius mèdics, líder en tecnologia, i que la seva empresa tenia una gran escala.
Aquest amic va dir que, després d’escoltar el meu discurs, de sobte va tenir la idea que volia aplicar la tecnologia de control de reconeixement de veu fora de línia al seu producte principal, per millorar la intel·ligència del producte, millorar l’eficiència laboral del personal mèdic i reduir la seva càrrega de treball.
De seguida li vaig preguntar:" Quin tipus de dispositiu mèdic voleu utilitzar?" Vaig pensar en aquell moment, per molt avançada que sigui la tecnologia de reconeixement de veu, és impossible garantir una precisió del 100%, més o menys sempre hi haurà una certa taxa d’identificació errònia, en cas d’identificació errònia, afectarà la qualitat de l’operació i provocar errors mèdics? Aquesta&és una responsabilitat que ningú no pot assumir.
L'amic va dir que volia utilitzar-lo en un dispositiu de litotricia làser i que no hi havia cap risc. Després em va explicar amb detall les seves idees.